D'on venim: L'euro, una moneda basada en el deute
L’euro, és una moneda fiat, i es crea a través del Banc Central Europeu, però: Què en sabem? Com es crea aquesta moneda? Qui controla i qui té accés a la seva creació? Quanta n’hi ha en circulació? Amb quina rapidesa està augmentant aquesta quantitat total?
Al 1998, hi havia 4,3 bilions d’euros en circulació. 20 anys més tard, gairebé n’hi ha 12 bilions. En 20 anys, ha augmentat quasi 3 vegades més.
Aquesta nova quantitat de moneda que ha començat a circular aquests darrers anys ha estat creada a través del crèdit o préstec bancari, per això parlem de l’euro com a moneda de deute. El Banc Central, a través dels bancs comercials, regulen i controlen la creació monetària, pujant o baixant els interessos dels seus préstecs, per intentar mantenir els preus i l’activitat financiera.
Aquest sistema econòmic basat en el deute, beneficia als inversors i a les grans butxaques (qui cobra els interessos), mentre desafavoreix a la classe treballadora, que es veu obligada a demanar un préstec per comprar qualsevol cosa (qui paga els interessos). I d’aquí neix la pregunta: Com podem fer que cada individu, indistingiblement d’on i quan hagi nascut, sigui igual a tots els altres en quant a la creació monetària?
Cap a on anem: la Moneda Lliure
La idea de ‘Moneda Lliure’ va néixer a la ment de Stéphane Laborde, un enginyer francès que va estudiar els mecanismes monetaris a través de relacions matemàtiques. De fet, la moneda lliure, per sobre de tot, és un descobriment matemàtic.
Després d’investigar i escriure sobre el tema, va publicar la Teoria Relativa de la Moneda (Theórie Relative de la Monnaie, TRM), on demostra matemàticament les condicions que s’haurien de complir per obtenir una moneda justa. Aquesta teoria mostra les asimetries pròpies dels sistemes monetaris que, en la actualitat, són imposades per les autoritats o els mercats. A través d’aquest document, Laborde estableix les bases del que podria ser una moneda qualificada com a “lliure” segons criteris inspirats en les 4 llibertats fonamentals del software lliure.
4 llibertats econòmiques:
Llibertat 0: Cada persona és lliure d’escollir el seu sistema monetari.
Llibertat 1: Cada persona és lliure d’utilitzar els recursos sense perjudicar als altres.
Llibertat 2: Cada persones és lliure de produir qualsevol valor.
Llibertat 3: Cada persona és lliure de canviar “en moneda”.
(cada llibertat està concebuda per acabar-se allà on comença la mateixa llibertat en les altres persones)
Per una moneda equitativa: la creació democràtica de la moneda .
Bàsicament, la moneda lliure innova en un aspecte que la fa diferent a la resta de monedes i cryptomonedes existents: la creació monetària. Així com l’euro és creat pel Banc Central Europeu i les principals cryptomonedes (com el bitcoin) es creen a través del minatge, la moneda lliure la creen les persones. És el que se’n diu Proof of Life. Totes les persones, pel simple fet d’existir, creen la mateixa quantitat de moneda diàriament. Aquesta quantitat que crea cada dia cada persona s’anomena Divident Universal.
Per una moneda descentralitzada: la xarxa de confiança
Si totes les persones creem la mateixa quantitat de moneda al dia al nostre compte, et preguntaràs: i com es pot controlar perquè ningú faci trampa i tingui més d’un compte i, per tan, crei més moneda que un altre? Qui ho controla si és una moneda descentralitzada?
L’altra gran innovació que proposa la G1, la primera (i, de moment, única) moneda lliure, és la xarxa de confiança en la que es basa per validar les persones co-creadores.