El Divident Universal

El DU és la quantitat de Ğ1 que creen els comptes membres cada dia. Per tots els comptes és la mateixa. El seu valor depèn d'una operació matemàtica senzilla. Per explicar-ho de forma simplificada, aquests són els passos que segueix Duniter per calcular el DU:

  1. La masa total de moneda: suma totes les Ğ1 que hi ha a tots el comptes.
  2. En calcula el 10%: per obtenir la quantitat de Ğ1 que es crearan de nou durant l'any següent.
  3. Ho divideix entre el nombre de membres co-creadors, d'aquesta manera obté quina és la quantitat anual que crearà cada membre.
  4. Finalment, ho divideix entre 365 per saber el DU, que és el que cada membre rebrà cada dia al seu compte.

Per tant, el DU anirà canviant depenent del total de Ğ1 i de membres existents. La revaloració del DU es fa cada 6 mesos.

· Exemple molt simplificat (fent una revaloració cada 10 anys):

Carla: 5 Ğ1 // Marta: 10 Ğ1 // Andrea: 15 Ğ1 == Moneda total: 30 Ğ1 // DU(anual): 1 Ğ1/persona

... al cap de 10 anys ...

Carla: 15 Ğ1 // Marta: 20 Ğ1 // Andrea: 25 Ğ1 == Moneda total: 60 Ğ1 // DU(anual): 2 Ğ1/persona

... al cap de 10 anys ...

Carla: 35 Ğ1 // Marta: 40 Ğ1 // Andrea: 45 Ğ1 == Moneda total: 120 Ğ1 // DU(anual): 4 Ğ1/persona


El DU com a valor per regular el preu

Si cada any es creen noves monedes Ğ1 i no augmenten els seus usuaris, els preus aniran pujant a través de la oferta i la demanda, tal i com passa amb l'euro. El mercat regula el preu de les coses segons el que la gent pot o està disposada a pagar per elles. Si en general la gent té molts més diners que fa deu anys, en l'actualitat podràn pagar més i per tant els preus pujaran. D'això se'n diu inflació i és el que crea les bombolles econòmiques / financeres. Aquesta explicació és per entendre que el valor de les coses és un percentatge de la moneda total i el número d'usuarixs.

  • Exemple en euros (les dades no són del tot reals): Si repartíssim tots els euros que hi ha a tots els comptes bancaris europeus, aproximadament cada europeu disposaria de 30.000 euros. Al cap de 20 anys, els bancs han creat diners a través del crèdit i la repartició ja no és de 30.000 sinó de 40.000 euros. Allò que abans valia 30.000: un cotxe de gama mitja, per exemple, ara val 40.000. El valor de les coses, és un percentatge.

En moneda lliure, utilitzem el DU per regular els preus ja que el DU també és un percentatge del total de monedes i usuarixs. Si hi ha més moneda total, el DU puja.

  • Exemple en Ğ1 (les dades no són del tot reals): Un llibre de segona mà, en una llibreria de Barcelona, costa 10 Ğ1 = 1 DU. Al cap de deu anys, s'ha creat més del doble de Ğ1 i tant el llibreter com el client tenen al seu compte moltes més Ğ1 de les que tenien abans. El preu, regulat en DU segueix sent el mateix: 1 DU, però el que rebrà en Ğ1 el llibreter és el doble que fa 10 anys: 20 Ğ1. Si preguntes al client, li ha costat igual pagar el llibre en l'actualitat que fa deu anys.

Si pensem els preus de les coses en DU, l'economia s'estabilitza i ja no hi ha ni inflació, ni bombolles financeres, ni crisis econòmiques. Això és la gran innovació de la moneda lliure.


La moneda lliure com a moneda no acumulativa

Si tornem a l'exemple d'abans, que està molt simplificat, i mesurem la quantitat que disposa cada una d'elles en DU, podem obervar el següent:

Carla: 5 Ğ1 (5 DU) // Marta: 10 Ğ1 (10 DU) // Andrea: 15 Ğ1 (15 DU) == Moneda total: 30 Ğ1 // DU(anual): 1 Ğ1/persona

... al cap de 10 anys ...

Carla: 15 Ğ1 (7,5 DU) // Marta: 20 Ğ1 (10 DU) // Andrea: 25 Ğ1 (12,5 DU) == Moneda total: 60 Ğ1 // DU(anual): 2 Ğ1/persona

... al cap de 10 anys ...

Carla: 35 Ğ1 (8,75 DU) // Marta: 40 Ğ1 (10 DU) // Andrea: 45 Ğ1 (11,25 DU) == Moneda total: 120 Ğ1 // DU(anual): 4 Ğ1/persona

La Carla, que era la més pobre, ha anat guanyant en valor. La Marta, que tenia la mitjana, s'ha quedat completament igual. L'andrea, que era la més rica, tot i tenir més Ğ1 que al principi, ha anat perdent en valor.

Aquest sistema fa més rics els pobres i més pobres als rics. Tot i així, s'ha de dir que en l'exemple transcorren 20 anys. El procés d'equilibri és lent i gairebé imperceptible en el present.


L'economia de l'ou vs. l'economia de l'or

Al llarg de la història s'han utilitzat moltes formes d'intercanviar béns, i no sempre ha estat a través d'una moneda. Els exemples més coneguts possiblement són l'or o la plata, materials de valor en els quals la gent hi confiava per tenir-hi els seus estalvis. L'or, per exemple, és un material difícil de falsificar i difícil de produir-ne en gran quantitat, per molt que tinguis la mina plena de treballadors. Això fa que el seu valor perduri en el temps.i la gent vulgui guardar-ne pel futur. L'economia de l'or, per tant, és de producció centralitzada: no tothom és propietari de la mina; i acumulativa: la gran majoria de l'or té la tendència d'acabar en poques butxaques obsessionades en ser les més riques del món.

Una altra forma d'intercanvi han estat béns de producció popular com la llet, les verdures o el pà, és el que anomenarem l'economia de l'ou, que ens ajudarà a entendre el funcionament de la Moneda Lliure. Imagina't un poble en el que tothom té a casa seva una gallina i que el mitjà per intercanviar béns i serveis són els ous. En aquest cas, al contrari que en l'economia de l'or, estariem parlant d'una economia de producció descentralitzada: tothom té una gallina que li prové un ou diari; i que limita la riquesa: al ser un material que caduca al cap d'unes setmanes, com podria algú fer-se ric?

Cal dir que la Moneda Lliure, tot i explicar-la com l'economia de l'ou, no és del tot igual ja que el valor de la moneda no arriba a caducar mai del tot i el seu valor va baixant lentament al llarg dels anys.